dijous, 30 de maig del 2013

Tema lliure- Monarquia o república?


'¿Monarquía o República?', documental que emite el miércoles TV3
No es fàcil oferir una visió general de la societat espanyola, de la crisis, dels límits de la democràcia i de la decadència de la classe política. Hem esdevingut un país pobre, amb poc poder internacional, amb corrupció i mala gestió, amb institucions que han perdut tota la seva credibilitat. Com altres vegades durant el segle XX, hem passat del triomfalisme al desengany.
Molta gent esta enfadada, decebuda, cansada d'aquesta situació, però no apareixen solucions, només es menciona la regeneració, idea poc original en un país que ja ho ha intentar varies vegades.
Hem esgotat el sistema? L'hem de canviar?

El primer que cal dir és que, des de dalt, hi ha molt poca voluntat d'emprendre el camí del canvi. Els polítics formen partits de notables i clienteles, que repeteixen els mateixos noms i vicis adquirits i només mobilitzen l'opinió pública durant les eleccions. I des de baix, malgrat el molt que podem cridar o escandalitzar-nos, i al to de condemna moral present en moltes declaracions, hem acceptat amb força conformitat, i fins deferència, la trama d'interessos, corrupteles i negocis privats que, des de la política local al Parlament, s'ha teixit en diversos lustres de bonança econòmica. Per dalt i per baix, l'espai per a l'acció política alternativa, d'oposició, és ara, com a conseqüència també d'anys d'immobilisme i apatia, escàs, gairebé inexistent.
La dreta al poder, emparada per una àmplia xarxa de mitjans de comunicació afins, va a moure poques fitxes, perquè sap que el problema el té l'esquerra, on s'estén el desànim, fragmentada, sense lideratge ia la qual pot fer sobre les seves esquenes l'origen de la crisi, les expressions de dissidència i la radicalització de la mobilització social al carrer-des del 15-M al escrache. I encara que algunes d'aquestes acusacions siguin falses, és indiscutible que l'esquerra parlamentària té avui seriosos problemes per a representar el descontentament popular i emprendre la iniciativa per intentar solucionar això d'una altra manera
Ningú sembla disposat a renunciar a les seves prerrogatives. La política institucional està en crisi i per regenerar-ja no es pot comptar amb el concurs de la Corona.
La crisi actual, els escàndols al voltant de la Casa del Rei, greus per a la bona salut de la democràcia, al marge de com acabi la imputació de la infanta Cristina, i la manca de transparència i de resposta davant ells van a marcar, no obstant això, un punt d'inflexió per a la legitimitat de la monarquia. El canvi a Espanya ha d'anar acompanyat d'una renovació cultural i educativa, de noves idees sobre el món del treball i d'una lluita per la democratització de les institucions. Un moviment polític que reaccioni davant les necessitats del poble i que sàpiga actuar en conseqüència pensant en el futur de la societat i no en el futur del partit.
També es cert que per a que l'estat efectuí el canvi de model s'hauria de realitzar una reforma de la constitució i aquesta constitució tendiria a ser partidista en funció de partit que lideres en aquell moment, es pot palpar la guerra freda que hi ha constantment entre el PP i el PSOE, una guerra freda liderada per una metodologia de fer política amb moltes mancançes.
Aquests son els dos partits polítics que han de liderar el canvi, però al mateix moment tot canvi liderat per aquests partits polítics no serà un canvi real, ja que seguiran manant els mateixos.
Per això sorgeixen les següents preguntes: Hi ha diferència real entre monarquia i república? Es el problema principal en la Espanya del segle XXI? La societat esta preparada per impulsar un canvi real?
La representació de l'estat no es una part gaire important en un país, en part si però el país no anirà millor per tenir un bon representant, lo mes important els la forma de gestionar els recursos deixant de banda ideologies polítiques.
La monarquia representa el passat i durant les crisis els moviments revolucionaris obtenen mes suport popular, es ven la república com la solució als problemes i el canvi que s'ha d'efectuar per canviar la situació actual, personalment no crec que sigui el problema principal, ni tan sols un problema.
A les següents eleccions generals veurem si la societat esta preparada per impulsar el canvi, si realment hi ha una majoria de la població que vol canviar el sistema polític i el model de l'estat es veurà reflectit a les urnes.


divendres, 17 de maig del 2013

La nova reforma Educativa - Actualitat


El govern espanyol aprova la reforma educativa impulsada pel ministre Wert

El consell de ministres tirarà endavant la polèmica llei, que ha rebut una forta oposició des de Catalunya perquè vol garantir l'escolarització en castellà, però també des dels sectors educatius de l'escola pública
Wert: "Si es compara amb Espanya,  la cultura a Barcelona està ben atesa"
El consell de ministres aprovarà aquest divendres el projecte de llei orgànica de millora de la qualitat educativa (Lomce). No serà fins a la roda de premsa posterior quan el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, reveli la fórmula amb la qual vol garantir que els pares que vulguin escolaritzar els seus fills en castellà a Catalunya ho puguin fer, després que el Consell d'Estat li exigís que per llei obligués la Generalitat a pagar un centre privat si fos necessari.
La incògnita és si la llei educativa especificarà com s'ha de garantir aquest dret o si simplement es tipificarà. Fonts del ministeri es van limitar a confirmar que avui es coneixerà la proposta del ministre i que "anirà en la línia de garantir el dret d'una educació en castellà a Catalunya respectant les observacions del Consell d'Estat i les sentències dictades pels alts tribunals".
Altres interrogants oberts
La proposta de llei reserva altres interrogants oberts. Probablement suprimirà la selectivitat, de manera que el títol de batxillerat serà suficient per accedir a les universitats. Tanmateix, els centres universitaris podran tenir en compte la formació complementària dels alumnes i fer proves específiques. 
El projecte establirà, a més, l'FP bàsica (dos cursos), destinada a alumnes a partir de 15 anys, de segon o tercer d'ESO, amb dificultats de progrés, que servirà per adquirir la qualificació professional mínima i optar al títol d'ESO.
La setena reforma educativa de la democràcia començaria a aplicar-se el curs 2014-2015, i l'executiu de Mariano Rajoy la defensa com a "necessària" per reduir l'abandonament escolar prematur (24,9%), que dobla la mitjana europea, i l'atur juvenil (57% segons l'EPA) .
De totes maneres el actual govern esta fent gala d'una actitud partidista com de costum a la política espanyola, davant els bons resultats dels examens de fi de cicle obtinguts a Catalunya en matèries com castellà i català l'objectiu primordial de la reforma es atacar el català a la seva bastió.
Però aquesta reforma al cap i a la fi no te finalitat a llarg termini, per a dinamitzar i optimitzar la educació, ja que no s'estan realitzant reformes estructurals en els trams de l'educació on rauen els problemes.




La Muralla China


La gran muralla china es visible desde el espacio-3.jpg









La Gran Muralla China o Chángchéng (”larga fortaleza”), fue construida en la Dinastía Qin200 años antes de Cristo, con el fin de protegerse de los ataques de los habitantes de la actual Mongolia. El emperador Qin Shi Huangdi, famoso entre otras cosas por hacer los soldados de Terracota de Xian, unificó el Imperio en el año 221 antes de Cristo y unió los trechos de muralla construidos previamente. Durante los siguientes mil años que duró la reconstrucción, la muralla llegó a tener 7300 km de longitud.
Desde el siglo V antes de Cristo hasta el siglo XVI, los chinos se protegieron con fortificaciones de las invasiones de los nómadas del norte. Pero pese a la creencia extendida, nunca fue una única edificación defensiva, sino que se fue levantando en distintas partes del imperio, durante diferentes dinastías y con diversos fines.
La Gran Muralla china es uno de los principales emblemas del país asiático.
Contando sus ramificaciones y construcciones secundarias, se calculaba que tenía 8.850 kilómetros de largo, desde la frontera con Corea al borde del Rio Yalu hasta el desierto de Gobi a lo largo de un arco que delinea aproximadamente el borde sur de Mongolia Interior, aunque hoy sólo se conserva un 30% de ella. Aproximadamente mide de 6 a 7 metros de alto y de 4 a 5 metros de ancho.
Sin embargo un Proyecto de investigación iniciado en 2007 por la Autoridad Nacional de Patrimonio Cultural, ha constatado que la longitud de la Gran Muralla china es casi 2,5 veces mayor de lo que se pensaba, puesto que mide 21.196 kilómetros y no los 8.850 calculados hasta ahora.
El estudio también reveló que sólo un 8,2% de esos tramos conservan su aspecto original, mientras un 74% sufrió importantes daños a lo largo de los siglos pasados.
En 1987 fue declarada Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO y en 2007 fue elegida como una de Las Nuevas Siete Maravillas del Mundo Moderno.
Los materiales usados en su construcción difieren según el tramo de muralla en el que nos encontremos, principalmente se usaban los materiales disponibles en esa zona de la muralla. Así cerca de Pekin se utilizó caliza, mientras que en otros sitios se utilizó granito o ladrillo cocido. Al Oeste de China se utilizaron materiales menos duraderos, como arcilla o arena comprimida reforzada con ramas de árboles
La mayoría de los turistas lo que vemos hoy es el fruto de la labor realizada en los siglos XVI y XVII.
Desafortunadamente esta gran obra arquitectónica, a pesar de su extraordinaria longitud, no es visible desde la luna, como se creyó durante muchísimos años.
¿ Què impacto considera usted el uso de la tecnologia en la construcciòn de las megaestrucuturas ?


El hombre atravès del tiempo ha ido evolucionando el mundo en diferentes aspectos resaltando principalmente el de la tecnologìa; esto se debe a que siempre el ser humano tiene la necesidad superar sus propios inventos.


Gracias a los diferentes avances tecnològicos que el hombre ha ido creando desde su existencia, se han podido construir grandes diseños arquitectònicos como lo son las megaestructuras.

Esto se puede evidenciar con creaciones como: la Gran muralla China, la Torre eiffel, las diferentes piràmides tanto Mayas, Egipcias y Aztecas, entre otras.





divendres, 3 de maig del 2013

La publicitat

Avui parlarem de la publicitat, una peça fonamental per a l'economia:
Publicitat

La publicitat es la divulgació de notícies o anuncis de caràcter comercial amb la finalitat de atraure a possibles compradors, espectadors, usuaris, etc..."

La publicitat son totes les comunicacions que emeten les empreses amb finalitats comercials per a donar-se a conèixer, d'aquesta manera la publicitat permet la viabilitat econòmica d'altres sectors com blocs  pàgines web, canals de televisió, emissores de radio i molts altres.
A part, la publicitat complint la seva finalitat augmenta la demanda dels productes dels quals es fa publicitat, per lo tant gràcies a la publicitat les empreses poden assolir els objectius de vendes lo que també afecta positivament a l'economia.

Per lo tant podem dir que gràcies a la publicitat es generen molts llocs de treball, i riquesa.

Hi han diferents tipus de publicitat:

Subliminal:

La publicitat subliminal és un tipus de publicitat que utilitza estímuls que no percebem conscientment però que poden influir en la nostra conducta, amb la finalitat d’induir-nos a comprar el producte, ser-ne seguidors, o altres.

Interactiva:

Consisteix en l’ús de medis interactius per incentivar i influir en la decisió de compra dels consumidors. La publicitat interactiva s’utilitza majoritàriament a internet, a telèfons mòbils, a televisions interactives…
Aquesta es defineix com la que exigeix que el consumidor no sigui un simple receptor d’imatges i textos, sinó que sigui ell el que desencadeni la publicitat, pugui escollir entre diferents opcions o per exemple, sol·licitar més informació.

Per emplaçament:

És una tècnica publicitària que no apareix com aquesta, i utilitza marques o símbols sense mencionar directament el producte en espais no publicitaris. S’utilitza molt al cine, sèries de televisió, videojocs, videoclips musicals… N’hi ha dos tipus:
- Activa: El personatge interactúa amb el producte i destaca les característiques i les bones qualitats d’aquest intentant no mencionar el producte. Per exemple en una sèrie de televisió, quan estan sopant a la taula i beuen un refresc i ensenyant que fins i tot ells en prenen. Normalment es pot veure a programes o sèries de televisió.
- Passiva: El personatge no interactua amb el producte però aquest és present en l’entorn i fins i tot por ser-ho al context. Per exemple quan una persona marxa amb cotxe i es pot veure la marca. O que s’obri una nevera i es vegin clarament els productes.

Publicitat a internet

Interet ha portat  mètodes de publicitat molt eficaços. Dels quals els més usuals que gairebé tots coneixem son:
- Banners: Son els més utilitzats. Imatges de format GIF, un seqüència d’imatges, o en format multimèdia, molt més animat i creatiu. 
- Popups: finestres emergents que apareixen quan s’obre o es tanca un lloc web
- Correu electrònic: A diferència dels altres, aquesta publicitat s’entrega de forma única, mitjançant spam a tots els correus de persones que son clients potencials
- Anuncis de vídeo i so: Requereixen que l’usuari faci un ‘click’ inicial perquè comencin a reproduir-se.
L’usuari és el que accedeix a veure la publicitat, i per tant està atent.

Arquitectura Romànica





















La arquitectura romànica es un estil on es combinen elements constructius i decoratius de procedencia llatina, oriental i septrentional. El seu Auge es va produir durant l'edat  mitjana a l'europa cristiana.

Els elements característics de l'estil Romànic son:
  • Planta: La planta típica d'una Esglesia romànica es la basilical llatina amb tres o cinc naus i creuer de braços sortints
  • El sistema de suports interns:  Les pesades sostres de pedra es mantenen per mitjà de: gruixuts murs, reforçats en el seu exterior per contraforts, gruixuts pilars i columnes. El típic pilar romànic té el nucli de secció quadrada o rectangular, en els fronts s'adossen semicolumnes que recullen el pes dels arcs faixons que sostenen la volta i dels arcs formers
  • L'alçat del temple: La nau central sol ser mes alta que les laterals. D'aquesta manera es consegueixen deos coses: la construcció de obertures que possibiliten la iluminació del temple i que les naus laterals actuin com a reforç de la nau central. Quan la nau central te dos pisos, al segon se li atorga el nom de la tribuna i al conjunt d'obertures de la tribuna sobre la nau central se'ls hi diu trifori
  • Sistema de coberts: El sistema de coberts característic evoluciona des dels primers sostres de fusta cap a les voltes de pedra. El tipus més utilitzat és la volta de canó reforçada per arcs faixons
  • Les façanes o portades: Les façanes, tant als peus de les naus com en els extrems dels braços del creuer, solen estar emmarcades per les torres, i concentren els principals programes ornamentals de l'edifici. En general, les portades, sobretot les d'accés a les naus, reflecteixen en la seva estructura i disposició la pròpia organització de l'espai interior del temple (el nombre de naus, la major altura de la nau central, les seves divisions en alçada, etc .).
  • Els claustres:  Són molt característics els claustres: patis adossats al temple al voltant dels quals es construeix una galeria coberta i sostinguda per arcs de mig punt que descasen en columnes generalment aparellades.