No
es fàcil oferir una visió general de la societat espanyola, de la
crisis, dels límits de la democràcia i de la decadència de la
classe política. Hem esdevingut un país pobre, amb poc poder
internacional, amb corrupció i mala gestió, amb institucions que
han perdut tota la seva credibilitat. Com altres vegades durant el
segle XX, hem passat del triomfalisme al desengany.
Molta
gent esta enfadada, decebuda, cansada d'aquesta situació, però no
apareixen solucions, només es menciona la regeneració, idea poc
original en un país que ja ho ha intentar varies vegades.
Hem
esgotat el sistema? L'hem de canviar?
El
primer que cal dir és que, des de dalt, hi ha molt poca voluntat
d'emprendre el camí del canvi. Els polítics formen partits de
notables i clienteles, que repeteixen els mateixos noms i vicis
adquirits i només mobilitzen l'opinió pública durant les eleccions. I des de baix, malgrat el molt que podem cridar o
escandalitzar-nos, i al to de condemna moral present en moltes
declaracions, hem acceptat amb força conformitat, i fins deferència,
la trama d'interessos, corrupteles i negocis privats que, des de la
política local al Parlament, s'ha teixit en diversos lustres de
bonança econòmica. Per dalt i per baix, l'espai per a l'acció
política alternativa, d'oposició, és ara, com a conseqüència
també d'anys d'immobilisme i apatia, escàs, gairebé inexistent.
La
dreta al poder, emparada per una àmplia xarxa de mitjans de
comunicació afins, va a moure poques fitxes, perquè sap que el
problema el té l'esquerra, on s'estén el desànim, fragmentada,
sense lideratge ia la qual pot fer sobre les seves esquenes l'origen
de la crisi, les expressions de dissidència i la radicalització de
la mobilització social al carrer-des del 15-M al escrache. I encara
que algunes d'aquestes acusacions siguin falses, és indiscutible que
l'esquerra parlamentària té avui seriosos problemes per a
representar el descontentament popular i emprendre la iniciativa per
intentar solucionar això d'una altra manera
Ningú
sembla disposat a renunciar a les seves prerrogatives. La política
institucional està en crisi i per regenerar-ja no es pot comptar amb
el concurs de la Corona.
La
crisi actual, els escàndols al voltant de la Casa del Rei, greus per
a la bona salut de la democràcia, al marge de com acabi la imputació
de la infanta Cristina, i la manca de transparència i de resposta
davant ells van a marcar, no obstant això, un punt d'inflexió per a
la legitimitat de la monarquia. El canvi a Espanya ha d'anar
acompanyat d'una renovació cultural i educativa, de noves idees
sobre el món del treball i d'una lluita per la democratització de
les institucions. Un moviment polític que reaccioni davant les
necessitats del poble i que sàpiga actuar en conseqüència pensant
en el futur de la societat i no en el futur del partit.
També
es cert que per a que l'estat efectuí el canvi de model s'hauria de
realitzar una reforma de la constitució i aquesta constitució
tendiria a ser partidista en funció de partit que lideres en aquell
moment, es pot palpar la guerra freda que hi ha constantment entre el
PP i el PSOE, una guerra freda liderada per una metodologia de fer
política amb moltes mancançes.
Aquests
son els dos partits polítics que han de liderar el canvi, però al
mateix moment tot canvi liderat per aquests partits polítics no serà
un canvi real, ja que seguiran manant els mateixos.
Per
això sorgeixen les següents preguntes: Hi ha diferència real entre
monarquia i república? Es el problema principal en la Espanya del
segle XXI? La societat esta preparada per impulsar un canvi real?
La
representació de l'estat no es una part gaire important en un país,
en part si però el país no anirà millor per tenir un bon
representant, lo mes important els la forma de gestionar els recursos
deixant de banda ideologies polítiques.
La
monarquia representa el passat i durant les crisis els moviments
revolucionaris obtenen mes suport popular, es ven la república com
la solució als problemes i el canvi que s'ha d'efectuar per canviar
la situació actual, personalment no crec que sigui el problema
principal, ni tan sols un problema.
A
les següents eleccions generals veurem si la societat esta preparada
per impulsar el canvi, si realment hi ha una majoria de la població
que vol canviar el sistema polític i el model de l'estat es veurà
reflectit a les urnes.
